Els primers dies i mesos de vida per als nostres nadons no son gens fàcils, han d’adaptar-se ràpid a un nou món fora del ventre matern, al mateix temps les famílies han d’aprendre a entendre’ls, a les seves necessitats i als possibles problemes que puguin aparèixer.
Si parlem dels problemes més comuns en els nens lactants durant els primers mesos de vida, em de pensar en els còlics i en el reflux, els dos principals problemes relacionats amb l'alimentació en aquesta edat temprana.
Per ajudar als vostres infants, a part de passar per mans de la osteopatia pediàtrica, podeu potenciar el temps d’estar panxa avall (més val poca estona seguida però moltes vegades al dia), agafar-los amb tranquil·litat i sense tensió, agafar-lo panxa avall i buscar moviment rítmic que pugueu mantenir en el temps (rebotar al damunt de la fitball per crear un estímul mecànic diferent). Però sobretot intentar mantenir la calma i eliminar tots els agents estressos que puguin pertorbar a la criatura (sorolls estridents, nervis, olors fortes, canvis tèrmics, etc.)
S’ha de diferenciar del reflux en el lactant, que apareix sobretot després de l’alimentació i es calma amb posicions erguides (porteig, sedestació, agafar a coll) i genera un plor similar. Quan el nadó presenta simptomatologia (plor, agitació i/o vòmit), es fàcil detectar-ho. Hi ha un percentatge de bebès que presenten reflux de forma silent. Aquesta disfunció genera tres patrons fàcils de veure i que haurien de cridar l’atenció dels pares i mares:
- Extensió de tronc: el bebè busca posicions arquejant l’esquena per evitar que l’àcid estomacal arribi a la faringe.
- Llengua blanca: per acumulació de llet a la boca causada pel propi reflux.
- Desplaçament mentre dormen: són nadons que sovint es belluguen dormint i busquen tocar amb els peus l’estructura del bressol, per fer força i arquejar la columna.
En aquests casos, s’ha d’evitar la lactància com a eina per calmar el plor, ja que al moment millorarà, però al cap d’una estona tornarà a desencadenar l’episodi.
En aquest cas, us ajudarà mantenir el nadó en posició erguida (sempre evitant la sedestació forçada, si per si sol no és capaç de seure).
El porteig pot ser una bona eina, sempre i quan el propi moviment del portador no li accentuï el reflux (ho sabreu per l’actitud de la criatura). A nivell de lactància, potenciar posicions en les que el nadó no està del tot estirat, perquè pugui alimentar-se de forma més efectiva i evitar haver de donar el pit o el biberó moltes vegades seguides i amb poca eficiència alimentaria.
