Dintre de la fisioteràpia esportiva EPI i EPTE són les tècniques actuals que més s’utilitzen per al tractament d’aquelles afeccions que estan relacionades amb les tendinopaties, fibrosis, entesopaties i ruptures musculars. En ambdós cassos, tant la EPI com la EPTE,  el fisioterapeuta aplicarà una petita corrent galvànica, es a dir, una corrent contínua, constant i sense interrupció.

 

Per això, es fa us d’un dispositiu electrònic que posseeix una agulla en un extrem, la qual esta insertada en el pacient pera activar una reacció electroquímica en el teixit lesionat. Aquest procediment mínimament invasiu indueix a la ruptura de la fibra malmesa, que a la seva vegada dona una resposta inflamatòria localitzada estimulant la regeneració fisiològica mitjançant la fagocitosi, fet el qual donarà pas a una regeneració accelerada de la zona afectada.

 

Tanmateix , el fisioterapeuta ha de fer us d’un aparell d’ecografia, mitjançant el qual el serveix per guiar-se i localitzar la lesió per aplicar la tècnica corresponent. La diferència entre EPI i EPTE serà el nivell d’intensitat i quantitat de tractament. La segona tendeix a ser menys dolorosa i aplicar menys potència.  Altres efectes són: modificar el pH, estovar el teixit per a la seva remodelació, destruir teixit necrosat i també germicida o antisèptic.

epte.png